Entenem l’animació
sociocultural com una pràctica social o metodològica “conjunt ordenat de
processos, estratègies i tècniques convenientment fomentades i relacionades”
(Soler, P. 2011:13) amb objectiu de provocar les possibilitats i la
participació dels individus, amb esperit de la transformació social, cultural i
educatiu, per canviar o millorar les seves vides mitjançant el desenvolupament
comunitari i col·lectiu allà on s’apliquin.
L’art, dins tot l’espectre
cultural, ens ajuda a trobar sentit a la nostra forma de vida i, per tant, a la
nostra identitat individual i comunitària. I és amb les propostes que us
presentem (amb l’art senzill, d’aproximació a les persones que hi viuen les
seves vides quotidianes) on l’ASC ha trobat la seva utilitat de millora i
transformació social amb l’objectiu de democratitzar-la i posar-la a l’abast de
tothom per aconseguir el reconeixement a la diversitat cultural i el creixement
a tots els nivells (no només el propi patrimoni cultural, sinó també l’econòmic
o l’educatiu). L’ASC es presenta com a medi per combatre la cultura de masses
que patim gràcies a la globalització i al capitalisme, on es busca la
uniformitat, l'homogeneïtat i la manipulació de l’individu.
La nostra oferta és, per
tant, autèntica cultura popular de reivindicació d’identitat comunitària com a
proposta per combatre la cultura de masses a la que abans ens hem referit.
I com ho hem de fer? Doncs a
partir de la realitat que ens envolta, hem de fer una anàlisi de propostes que
puguin incidir al canvi i millora social. Hem de planificar bé les propostes
tenint en compte l’organització (els recursos humans i els materials i
econòmics) per poder posar en pràctica la intervenció. Finalment, no podem
oblidar-nos de l’avaluació de tot el procés i dels resultats obtinguts, amb
intenció de valorar amb els indicadors obtinguts si hem aconseguit els nostres
objectius i si el procés ha estat adequat o pot millorar de cara a futures
intervencions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada